Enguan, damb eth lèma “Era nòsta planeta, era nòsta salut” , era campanha destaque eth besonh d’implementar mesures urgentes entà detier era crisi climatica, que supause junhetz grèu menaça entara salut des persones.

Era OMS alèrta que cada an mès de 13 milions de persones en tot eth mon morissen per causes ambientaus evitables e difon d’autes donades considerables entà desvelhar consciéncies:

Era contaminacion der aire provòque era mòrt de 13 persones ara menuta, per malauties coma es cardiovasculares, eth ictus e eth càncer de paumon.

Eth cambiament climatic cause malauties coma eth càncer, eth asma, es malauties cardíacas e es malauties transmetudes per mosquitos, coma eth dengue.

Era aumentacion des temperatures e es inundaciones produsides peth cambiament climatic poneràn a 2 mil milions de persones en risc de contractar dengue.

Era aigua contaminada e era deficienta saneamiento ei responsabla dera mòrt annau de 829.000 persones per malauties diarreicas.

Ath delà de causar era mòrt de mès de 8 milions de persones ar an e convertir-se en un factor de risc important entath càncer, es malauties cardíacas e es respiratorias, eth tabac supause era tala de 600 milions d’arbes entà fabricar 6 bilions de cigarrillos ar an, çò que perjudicie era qualitat der aire que respiram.

Aguesti messatges ponen de manifèst qu’era crisi climatica ei tanben junhetz crisi sanitària e entà hèr tèsta ei de besonh aplicar accions legislatiues e reformes corporatives, atau coma aufrir supòrt e incentius entà que es persones poguen préner decisions saludables. Ei de besonh, per tant, crear societats deth benestar sostenible e comprometut damb era salut des persones sense póner en risc era salut dera planeta.