Eth prumèr antecedent espitalari ena Val d’Aran siguec er Espitau Militar de Sant Pèr de Casau en 1839 plaçat en ua casa particulara, que guarie as malauts deth “Fòrt dera Libertat” ena zòna coneishuda coma eth “Castèth” o “Trapa”, deuant der actuau Parador de Torisme.
Mès siguec en 1927 quan se hec un saut qualitatiu important. Eth matrimòni format per Antonia Puyol e Antonio Abadia Cònsul heren ua donacion d’uns terrens en Vielha e 50 mil pessetes entà començar a bastir eth prumèr espitau, a on se tròbe ara era residéncia geriatrica. Es òbres durèren 10 ans.
Entà gestionar aguest equipament se creèc en 1967 era Mancomunitat Assistenciau, damb ua junta formada per alcalde e un còsso de cada municipi e un representant des entitats menors. Posteriorament, se cedic era gestion ara Quinta de Salut l’Aliança entà poder afrontar es rèptes economics. Mès endeuant damb era democràcia, enes ans 80 se’n hèc cargue era Generalitat de Catalunya, establint eth Programa Sanitari Val d’Aran e bastint er actuau Espitau que siguec inaugurat eth 30 d’agost de 1985.
En vertut dera Lei d’Aran de 1990 e posterioraments en 2015 Aran recupère eth sòn autogovèrn. En 2001 se materialize eth traspàs de competéncies en matèria de Sanitat ath Conselh Generau d’Aran e se cree er organisme autonòm Servici Aranés de Salut que serà eth garante dera Sanitat Aranesa. En 2004 se cree era enterpresa publica Aransalut Servici Integradi S.L. qu’assumirà era provision des Servicis per comanda deth S.A.S.. Tanben en an 2004 era Generelatitat de Catalonha traspasse ath Conselh Generau d’Aran es competéncias en Servicis Sociaus. En 2010 damb er objectiu d’adaptar-se as naues demandes eth S.A.S. apròve es sòns naui estatuts en tot passar a aperar-se S.A.B.S Servici Aranès de Benéster e Salut damb era volontat d’integrar era assisténcia sanitària e sociau dera Val d’Aran.
